Ens estan enganyant

Ens estan mentint, us estan mentint


Ahir i abans d’ahir van tenir lloc actes de protesta als voltants del Parc de la Ciutadella protagonitzats per milers de ciutadans, entre 4000 i 6000 segons les fonts, que pretenien fer-se veure i fer sentir la seva veu per tal que els parlamentaris no aprovessin una llei de pressupostos responsable d’unes retallades socials destinades a fer pagar la crisis en el sector més desfavorit i ampli de la societat.

La acció prevista està tipificada com un delicte basant-se en que intentar impedir l’accès als parlamentaris és un atac directe al desdenvolupament de la democracia, i pel que sembla, el sistema democràtic que tenim és quelcom sagrat que s’ha de protegir.

Legitimitat democrática és l’arguemt amb el que treuen pit, però aquesta legitimitat dels parlamentaris ha d’estar encabida en un estat de dret. Un parlament tancat i rodejat de milers de polícies, 1800 segons el Departament d’Interior, per poder aprobar una llei en contra del poble, que está a les portes manifestant la seva desconformitat, te legitimitat democrática? La situació no s’assembla més a un estat policial que a un estat de dret?
Al migdia, el president de la Generalitat i els líders de tots els grups parlamentaris van condemnar la suposada violencia que hi havia hagut a les portes del Parc. El molt despreciable president va dir que s’havien creuat unes línies vermelles, va acusar a la gent d’atacar les institucions democràtiques i en tant això va legitimar l’ús de la violencia d’ara en endavant per part dels mossos d’esquadra com a garants de la democràcia. Vaja que si fòssim un estat hagués tret l’excercit? Que s’asembla més a un copd’estat?

Ens han mentit i després han manipulat aquesta mentida per donar-li una forma en la que ens la poguem menjar millor. Intentan desligitimar el moviment amb mentides i tergiversacions, però sense cap imatge o prova.
Primer, les milers de persones reunides a les portes del Parc de la Ciutadella en cap cas van atacar les institucions del país, és a dir el parlament. Perque?

Primer per que ens trobàvem a metres de l’edifici del parlament fora del parc i ningún en va fer esment d’atacar-lo, ni ahir, ni avui ni abans d’ahir. Els atacs verbal que es van produir van ser contra els polítics i en cap cas contra la institució. Per tant, no ens vengueu la moto, no som terroistas, o totalitaristes que critiquem les institucions democràtiques del nostre país, si no ciutadans que ataquem uns polítics que estan prostituint aquestes institucions, que son del poble i no de la casta política,venent-les continuament al millor postor.
Segon, no va existir violència física per part dels manifestants. Per més que els polítics i els mitjans del nostre país llencin les seves paraulesde condemna de la violència, m’agradaria saber quina és la violència que condemnen i amb que la comparen. No es va agredir a cap parlamentari més que verbalment.

Hi ha algún video en el que veiem signes de violencia física protagonitzat pels manifestants? N’hi ha un, però son manifestants els violents? O semblen més aviat policies infiltrats que en veure que ano aconsegueixen arrencar una reacció violenta queden aïllats i son escoltats per policies d’uniforme. Veieu-lo sencer.



En diuen violència de l’escridassada que se’n van enduur els parlamentaris mentre entràven escoltats al parlament? Poden comparar aquesta violència amb la que exerceix el poder desallotjant una plaça amb armes i contundencia física? La podem comparar amb la que excercerixen introduint infiltrats en una manifestació per generar disrturbis?

Tenen legitimitat per demanar respecte a la democracia aquells que incompleixen les lleis i la constitució en l’exercici del poder dia rera dia i any rera any? Aquest extrem és demostrable en una senzilla lectura de la constitució que entre d’altres coses hauria de garantir un desenvolupament social i econòmic just per tota la població’ Aquests polítics especuladors que des de fa anys han aprovat lleis del sol que afavoreixen el lliure exercici empresarial sense tenir en conte les necessitats de la gent i que a la vegada reporten beneficis a la classe política en forma de comissions i maletins, tenen autoritat per dir que representen la democracia. Per desgracia tenim uns polítics que no representen ni tan sols en aquells que els han votat, ja que continuament juguen en contra dels interessos d’aquests.

D’altra banda m’agradaria saber com pot un acte aïllat d’una persona, suposant que aquesta no sigui policia, o de varies comprometre un moviment de milers en el que no hi ha representants d’aquest moviment.
Tercer. De quina violencia parlen. No vam veure barricades, ni contenidors en flames, ni riuades de gent corrent. Volen dir que la violencia que condemnen amb tanta gravetat erens els insults als parlamentaris? La violència física que va existir com a un cas aïllat va ser protagonitzada per un grup petit de persones, que d’una banda no representa el gruix dels manifestants, i d’altra banda és un grup molt sospitós de ser persones infiltrades de la policia o de qualsevol altre organisme er tal de provocar el caos i així poder justificar una càrrega i la deslegitimació de tota la feina d’un mes a través dels mitjans de comunicació generalista. Fins i tot es plantejen una accions contra l’arcadi Oliveres, per insinuar aquest extrem.

L’expressió més greu de violència protagonitzada per un manifestant va ser pintar el cap amb un spray a un parlamentari. És això terrorisme i digne d’una condemna pública com la que intenten orquestrar?
Assistim a un engany col•lectiu equiparable al que va intentar duur a terme el PP l’11M. Ens comparenamb ETA i amb Tejero, i això no es més que un excercici de demogogia. Però ara ja és massa tard, hem despertat, estem conscients, tenim internet, informació horitzontal i no vertical, i no serà tan fácil enganyar-nos. Han volgut posar-nos en una posició de confrontació amb les institucions i amb una part de la societat però ho fan amb mentides infundades i la gent ens n’adonem. És molt important que la nostra veu s’alci rapidament per dir no ens ho creiem, fa anys que ens enganyen sense escrupols i aquest cop no és diferent, si no molt pitjor.