martes, 1 de enero de 2013

La Punta de l'Iceberg.

Per començar, coses que haguèrem jutjat impensables en altres temps i ens hem empassat.

1.- Rescat dels bancs amb diners públics a través de múltiples mecanismes sense demanar cap contrapartida.

2.- Retallades en els pressupostos de l'estat especialment en la despesa social.

Sanitat: co-pagament sanitari

                euro per recepta

                cèntim sanitari al preu del combustible

                tancament de quiròfans i plantes d'hospitals

                tancament de CAP

                privatització de serveis hospitalaris

Educació: retall en especialistes a les aules,

                retall de les aules de reforç

                augment de la ràtio

                no contractació de nous professors

                no cobriment de les baixes fins els deu dies

                augment d'hores de feina

                llei Wert

3.- Retallada de sou a tots els funcionaris i treballadors públics.

4.- Pujada del'IVA i l'IRPF i amnistia fiscal pels capitals evadits.

5.- Pujada dels preus dels serveis i transports públics.

6.- Pujada dels preus de l'energia.

7.- Prioritat del pagament del deute a la constitució espanyola

8.- Incompliment sistemàtic dels programes electorals.

9.- Impunitat dels corruptes i inhabilitació del jutge Garzón.

10.- Zero responsabilitat del sector privat, causant del declivi al final.

11.- Polítics i sindicats subjugats a la imposició del capital.

12.- Increment dels suïcidis.

13.- Assetjament mediàtic als moviments socials previ intent de instrumentalització.

14.- L'estafa de les preferents.

15.- Onada de desnonaments i passivitat dels governs davant de la situació.

16.- Repressió policial.

17.- Dret a vaga i a manifestació en tela de judici.

18.- Militars als mitjans de comunicació.

19.- EREs i acomiadaments massius sense justificació.

20.- Governs posats a dit a Grècia i Itàlia

21.- Demagògia constant sobre la recuperació econòmica, llum al final del túnel, brots verds.



Tot això, i més, ens ho hem menjat en els últims quatre anys. Només una tímida resposta social s'ha produït. Tan tímida e insuficient com va ser la resposta social alemanya davant de la pujada del feixisme

Un dels dies del 2011 en que tantes persones van ocupar el carrer després de la manifestació del 15m vaig trobar-me a la plaça amb el meu amic Oriol. Amb l'Oriol havíem xerrat molts dies al llarg d'anys de com de necessari era el canvi de rumb en el viatge del món. Vam tenir una conversa circumstancial en aquella plaça on vaig passar tants dies. En aquella conversa l'Oriol em va revelar una opinió seva certament precisa.

Ara potser és massa tard per queixar-se de les coses que es reclamen a la plaça, va dir-me. No ens representen, no som mercaderies a les seves mans. Però és que ja ho hem sigut. Potser ho hauríem d'haver dit abans, quan corrien les vaques grasses i gastàvem els diners en aeroports que no fa servir ningú mentre fèiem les escoles en barracons. Es veu clar quina és la prioritat quan es gestiona així la riquesa i no són les persones i nosaltres no hem sortit a dir res fins ara. Ara el mal està fet i el sistema col·lapsa, ens hauríem d'haver queixat llavors.

Havíem tragat molt sense queixar-nos, potser sense adonar-nos. Després hem continuat tragant, queixant-nos una miqueta, ens han retallat la vaselina. Però el que hem vist és només la punta de l'iceberg de les retallades en drets i serveis socials. Sembla que Espanya sigui un experiment per veure fins a on aguantem com diu Susan George. El que veurem el dos mil tretze no te punt de comparació amb el que hem vist.

Tragarem com fins ara o ens aixecarem com mai?